El passat divendres 17 d'abril Televisió de Catalunya va oferir-nos l'oportunitat de v
eure el documental "un manifest del remix", que es va emetre en el marc del nou programa de Joan Salvat, Sense Ficció. El programa, en una encertada decisió, va combinar la pel·lícula de Brett Gaylor amb una entrevista al plató amb Ramon Muntané, el responsable de l'Societat General d'Autors i Editors a la mediterrània. El resultat visual era força divertit: després d'escoltar els fluixos i tòpics arguments de la SGAE, els espectadors vam descobrir totes les contradiccions que hi ha al darrere de la seva existència.
eure el documental "un manifest del remix", que es va emetre en el marc del nou programa de Joan Salvat, Sense Ficció. El programa, en una encertada decisió, va combinar la pel·lícula de Brett Gaylor amb una entrevista al plató amb Ramon Muntané, el responsable de l'Societat General d'Autors i Editors a la mediterrània. El resultat visual era força divertit: després d'escoltar els fluixos i tòpics arguments de la SGAE, els espectadors vam descobrir totes les contradiccions que hi ha al darrere de la seva existència.Més enllà de l'experiència del protagonista principal del reportatge (una jove estrella nascuda a partir de les remescles de grans èxits musicals), crec que és molt interessant la voluntat de mostrar que el copy-right i els drets d'autor són un invent històric força recent, que ha passat a considerar-se com a "element intocable" durant el segle XX. A més, el reportatge incideix en temàtiques que tenen un menor debat públic com són les patents tecnològiques i mèdiques. Sens dubte, un plaer que un documental propi dels circuits alternatius l'haguem pogut veure per Tv3.
Crec que és una bona recomanació per a tothom: veient el documental és fa més comprensible entendre els processos de descàrrega d'arxius musicals a internet, el significat de "creative commons" i conèixer noves propostes al voltant de l'art de remesclar. També queda demostrat que els interessos de les indústries discogràfiques han aconseguit les mesures legislatives que pretenien al llarg de la història més recent. És curiós (ironia) que mentre uns tenen poder per adaptar la llei a les seves necessitats, molts creadors i distribuïdors modestos han sigut imputats en processos judicials després d'usar innocentment els seus referents culturals.
Roger
