El Bloc de Guaita

infiltrats

2010-03-10T12:36:00.005+01:00

Tot i que ja hem fet l'últim informatiu, volia fer una entrada curta per ensenyar-vos la tasca del magazin. Si, no sembla gran cosa, però...

...jutgeu-ho vosaltres mateixos!

Per cert, potser no ho sabeu, però es poden fer comentaris. Ara que ja en sou conscients, segur que colapseu aquest bloc...

Fins aviat!

Roger

Ambäukalamúsica

2010-03-02T12:59:00.011+01:00

Avui és 2 de març i ja hem fet el magazín!

Després d'unes setmanes intenses i de lluites constants amb la moderna i ineficaç tecnologia de la UPF, ja tenim tot el programa complet i només ens queda fer un últim informatiu en els darrers dos dies de classe (que considero una bogeria innecessària) i... celebrar que podré recuperar les reunions habituals de dilluns i dimecres al vespre, que ja tocava!

Sobre el magazín:

1) Els reportatges han sigut francament divertits. En destaco especialment el de Carles Matamala, que tot i robar imatges de lladres de Matrix, va fer una tria musical excel·lent.

2) L'Albert Mateu és francament bo. Vaja, un geni. La ballarina dansant no té preu i es mereix tot el reconeixement de l'equip per la tasca feta en caretes i fitxes.

3) L'estrés afecta negativament el caràcter de les persones. Al Guillem Tarragó, no.

4) Lluís Capdevila ha mantingut viva la flama del nostre estimat Marc Simó. Prometo aparició del nostre fotògraf al quart informatiu.

5) La Mariona i la Marta són unes cracks. No només per haver fet una peça dinàmica, sinó sobretot per portar-nos pastissets i galetetes al plató. Només per això les considero amigues meves.

6) No entenc perquè existeix l'Avid Instinct havent-hi al món un programa com el Newscutter.

7) Controlant els àudios t'ho pots arribar a passar molt bé. Especialment si hi ha un concurs on poder afegir aplaudiments, redobles i musiquetes.

Sobre Ambaukalamúsica:

1) Si has de refer una peça per problemes tècnics, pots tornar-te boig, fer-te amic dels tècnics o insultar en Moreso. Tinc el plaer d'anunciar que jo em vaig quedar amb totes tres opcions.

2) Si t'emportes la càmera, durant tot el dia, no et deixis els micròfons a casa. En aquest cas, posa molta música i alguna veu en off.

3) Fer veure que aprens a tocar l'acordió en un matí no cola, és veritat. Però que el substitut ("jo") tingui micro encara és menys creïble.

4) Si et falla el programa, el millor que pots fer és cridar el Mateu i que t'ensenyi les quatre coses bàsiques del Marquee. És distret i afegeixes qualitat a la peça.

5) Per a tots els descreguts: La ruta que narro és real. Al matí Martorell, i a la tarda Cercavila i escenari a Castellbisbal. La gràcia és que ja veníem de fer quatre actuacions en els tres dies anteriors (amb fred especial a Guissona), així que realment estava destrossat.

6) (Publicitat) Ambäukatunàbia és un grup d'animació magnífic. Podeu conèixer tots els detalls entrant a la pàgina web. Ja que hi sou, ens podeu contractar, també de nit:

7) A la meva càmera, tot el reconeixement públic: Gràcies Jasmina Arregui!

Roger

Informatius

2010-02-23T12:38:00.003+01:00

Fem un repàs sintètic a les últimes setmanes:

2n informatiu

Com era previsible, la notícia va anar més que bé amb en Guillermo. La vam enllestir en una tarda força ràpid i com sempre toca valorar el més destacat del viatge i de les tasques d'edició i gravació:

1) Tenir contactes és clau, encara que hagis d'escoltar arguments deplorables. Més encara si tenen accent xava volgut (la paciència té límits insospitats).

2) Els bombers són un col·lectiu ple de bona gent.

3) Fer una notícia d'esports a Austràlia requereix un mínim de qualitat d'imatge al youtube. L'aparició de Youtube HD és una victòria per a UPF informatius.

4) Ser mesclador és un festival. Especialment si has de fer dos cromes, fas les proves sense provar els rètols i punxes alguna càmera que no toca de tant en tant. Els resultats, aquí, aquí, aquí i aquí.

3r informatiu

Va començar el dia del visionat del segon informatiu al saber que em tocava ser presentador. Coses destacables:

1) Ser de l'equip d'edició comporta no haver de sortir a gravar sota tempesta. Magnífic.

2) Les proves de locució davant la càmera demostren que és molt complicat llegir, explicar, convèncer i entendre alhora. Imagineu-vos en castellà.

3) Improvisar és divertit. El senyor Gazpacho així ho corrobora. El timbaler del bruc també.

4) Els anuncis d'aspiradores són insuperables. Si mireu l'informatiu, ho comprovareu.

5) El mapa del trànsit blau és millor que l'antic. Però seguirem esperant imatges de nit per ser més coherents en el darrer informatiu (Sí, sóc el nou Espartac Peran d'UPF informatius!).

6) Presentar l'informatiu és senzill. Explicar les notícies amb la cara adequada molt més complicat. I donar notícies d'última hora significa conèixer el context dels fets prèviament. Ah! Si el prompter desapareix...fes bona cara i molta memòria!

Us deixo amb els vídeos de l'informatiu:

En breu, novetats sobre el Magazin, que arriba carregat de feina!

Roger

Resultat: BTV 1 - TV3 0

2010-02-05T13:41:00.001+01:00

De les visites a BTV i TV3, dues conclusions generals:

1) He d'aconseguir que algú em regali un mòbil amb càmera de fotos, internet i despertador.

2) Els regals de Btv superen clarament tv3: No és comparable una estoreta pel ratolí amb calendari incorporat de 2010 a una "bonica" enganxina JO TV3 que no deu portar ni en Cuní. Fins i tot el bloc de notes de BTV és més gran que el de TV3.

D'aquesta manera, del tour per les televisions catalanes la victòria momentània se l'endú BTV.

Per cert, aquest cap de setmana és Fira de la Candelera a Molins de Rei.

Us convido a tots a venir, us agradarà! I encara que no ens ho creiem, farà bon temps per primera vegada en quatre o cinc anys.

Bon cap de setmana de Fira!

Roger

Visita a TV3

2010-02-05T13:37:00.005+01:00

La visita a TV3 la vam fer en Guillermo, la Cristina i jo. Vam ser públic del programa Banda Ampla aquest mateix dimecres 3 de febrer. Concretament vam enganxar un debat sobre el cementiri nuclear, la candidatura d'Ascó i les energies en general. Coses que n'extrec:

1) Banda Ampla és un bon programa.

2) Per aprofitar el càtering de tv3, el millor és entrar amb el primer torn.

3) A Televisió de Catalunya els treballadors fan vaga per reclamar el 2% d'augment que els correspon al 2009. Això indicava un rètol al costat d'un altre que anuncia la venda d'una nevera....els veig fotuts.

4) L'Spidercam és una joguina preciosa. El tècnic que la controla va tenir un cotxe teledirigit de petit, segur.

5) Un dels avis de Torroella de Montgrí és carn d'APM. Li va sonar el mòbil fins a tres vegades seguides i la Lídia Heredia va decidir deixar-lo en evidència davant tot Catalunya. Aquest mateix senyor (com tothom) va signar un paper a l'entrada que deia "...es pugui reutilitzar la gravació en altres formats, i donar-li la destinació que cregui convenient...". És a dir, drets cedits a l'APM.

6) Si un càmera creu que la calva d'un convidat no és bonica pel seu plànol, és capaç de canviar-lo de lloc al·legant la seva alçada. És un mestre.

7) Veure Javier Dies per tercera vegada en deu dies. Entre BTV i TV3, el vam tenir al nostre informatiu. És curiós però fins el dimecres no havia entès que era pronuclear.

8) Sortir de públic en un programa i que no t'enfoquin gaire comporta 2 trucades, 4 correus electrònics, tres missatges via facebook i comentaris de "bar" durant el dia següent. És preocupant?

Aquí el programa:

Roger

Visita a BTV

2010-02-05T13:37:00.002+01:00

Ja hem fet el segon informatiu, però no en parlaré ara. Mereix un post propi.

En els últims deu dies he visitat Barcelona TV i Televisió de Catalunya, i curiosament han sigut bones experiències. A la televisió de la capital vam veure els controls d'un informatiu, un plató, la redacció integrada, un altre plató, control tècnic i fins i tot un altre plató.

També vam escoltar les explicacions d'en Rafel Luján, de la Vanessa Petit, en Marcos Arizmendi, en Pitu Abril i en Pere Cullell, la Neus Reig, la Sònia Estragués o d'en Xavier Muixí. Algunes conseqüències:

1) He provat de sintonitzar BTV, però segueix sense arribar-me el senyal amb claredat.

2) M'he fet un twitter i entre altres coses, seguidor de BTV Meteo.

3) Veure per primera vegada Javier Dies.

4) Un informatiu pot funcionar molt bé sense crits. M'agradaria veure'ls, però, en un informatiu sense disset persones atentes a tot el que fan.

5) Si tens coneguts i vas al seu lloc de treball, és millor avisar que no sorprendre i espantar.

6) Arribar a casa a les 00:40h i estar cansat malgrat no fer cap de les dues reunions habituals dels dilluns.

Us deixo l'informatiu que vam presenciar aquí.

El primer informatiu de Taller de TV

2010-01-25T11:12:00.006+01:00

Reemprenc el bloc, ara reconvertit a l'espai del taller de tv que fem de gener a març. Em desmarco dels bons propòsits i ja avanço que el nombre d'escrits a partir d'abril rondarà el 0. Això és un bon exemple del concepte experiència.

A hores d'ara, ja hem fet el primer informatiu i avui iniciem el procés del segon. En el primer cas vaig fer de càmera de l'ENG de societat, acompanyant la Mariona a descobrir les obres del TAV davant la Sagrada Família. Imatges, bé. Comerços i veïns, fatal. Vam tornar-hi el dilluns per gravar la declaració d'una comerciant que donava sentit a la notícia i encara gràcies.

El mateix dilluns em va tocar fer una connexió des d'Haití, que després va sortir tallada al telenotícies i que tot i encallar-me notablement, va anar millor del que preveia. Especialment per haver tapat correctament amb el meu cos els dos nens que hi havia a la imatge del croma.

Finalment, el dimecres vaig fer de càmera 2, la central, que té el pròmpter i que per tant és la més agraïda pels presentadors. Vaig fer tres plans diferents: un general, un a l'Arnau i un a la Marta. Dues coses especialment divertides:

1) Veure el Jaume fent els esports en directe envoltat d'alumnes d'una altra classe.
2) Escoltar l'estrés i els nervis del realitzador i companyia a la sala del costat pels auriculars.

Altres Conclusions del primer informatiu:

1) Per fer una connexió des d'Haití no cal portar jaqueta.
2) El trajecte Roc Boronat - Sagrada Família, millor en metro que a peu.
3) La Sagrada Família està igual que fa 10 anys, però amb obres també al carrer.
4) UPF TV no té la mateixa credibilitat que TV3.
5) La Mariona s'assembla a la protagonista de Crepúsculo.
6) El Càmera 2 està més distret que el càmera 1 i el càmera 3.

Bé, ara actualitzaré els enllaços del bloc i començaré a pensar què és notícia propera, "gravable" i de societat per al segon informatiu del proper dilluns. Fins ara no he coincidit amb en Guillermo, però crec que anirà força bé. Està a EFE.

Roger

Els tràmits parlamentaris (o com refugiar-se en una legalitat criticada en altres ocasions per no afrontar les demandes ciutadanes)

2009-06-19T18:58:00.014+02:00

El Conseller de Governacio i Administracions Públiques Jordi Ausàs és notícia aquests dies al Principat per dos motius. D'una banda, la proposta de nova llei electoral de Catalunya (que de fet seria la primera llei electoral pròpia del país, però que segur que trigarà mesos a consensuar-se i a determinar la proporcionalitat de vots Barcelona vs comarques), que anuncia llistes desbloquejades i jornada electoral de dos dies com a innovacions més destacades, i de l'altra l'anunci de la nova llei de Consultes Populars, que preveu aprovar-la a finals d'aquest mateix any després de superar el principal escull en les esmenes a la totalitat presentades pels partits de l'oposició.

Mentrestant, la Plataforma 10mil.cat, que havia convocat la marxa de Brussel·les el passat mes de març, va decidir impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per plantejar un referèndum d'Autodeterminació de Catalunya i va rebre una resposta unànime negativa de tots els diputats del Parlament de Catalunya, que van fer cas omís a la proposta dels ciutadans.

L'inacció dels partits polítics parlamentaris ha provocat algunes opinions força crítiques, com les de Francesc Puigpelat al seu bloc de l'e-notícies, o la de Vicent Partal des del "Mail obert" de Vilaweb, així com la reacció incrèdula d'un dels principals promotors, Enric Canela, en una entrevista al diari Avui. Tots plegats coincideixen que de cop i volta els partits nacionalistes catalans s'han tornat realistes davant la certesa que la ILP no podria tirar endavant, i Canela va més enllà i declara que ara per ara "no hi ha diputats independentistes".

Paral·lelament al moviment de la gent del 10mil.cat, s'ha anat treballant durant els darrers mesos una altra ILP que pretén alliberar Catalunya de cultius i d'aliments transgènics, en una tasca liderada pel col·lectiu "Som lo que sembrem", que en vistes a la poca consideració que la seva proposta està tenint a la cambra legislativa catalana, han decidit convocar una manifestació a Barcelona el proper diumenge 28 per intentar salvar les nombroses firmes ciutadanes que han anat acumulant des de principis d'any.

Les dues ILP representen dos moviments de la societat civil catalana prou nombrosos per tirar endavant idees articulades més enllà dels partits polítics, cosa que acostuma a brillar per la seva absència habitualment i que és certament complicada d'aconseguir, amb un teixit associatiu molt potent al darrere. I la resposta d'una classe política que tots els experts consideren cada cop més llunyana dels problemes de la gent és precisament desmarcar-se'n i obviar tota la feina que milers de persones han estat realitzant durant mesos. Potser són accions d'aquest tipus (vaja, inaccions) les que van enfortint el caldo de cultiu de la famosa "desafecció política". I és que quan els tràmits parlamentaris s'anteposen a la voluntat popular, alguna cosa (digues-li 135 diputats, digues-li partits polítics parlamentaris) està fallant.

Roger

Sobre el recompte electoral

2009-06-09T13:25:00.010+02:00

Ahir al migdia l'edició digital del diari Gara es feia ressò de les protestes d'alguns votants d'Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre Pobles (II) del País Basc que havien vist com el seu vot no apareixia computat en el recompte oficial del Ministeri de l'Interior Espanyol emès per les diferents cadenes de televisió. A mida que anaven rebent més queixes, els responsables de Gara van decidir fer una petita investigació que els ha portat a afirmar que hi ha un mínim de 24 poblacions en què els vots d'II han anat a parar a altres candidatures com el POSI, MSR o DN. A tall d'exemple, és especialment rellevant el cas d'Amezketa, on el POSI ha guanyat les eleccions amb el 46% dels vots.

Avui són les edicions digitals de mitjans catalans com l'Avui o Vilaweb que fan referència a les investigacions de Gara, i afegeixen al text el comunicat de la candidatura II que ha emès a la seva pàgina web. Aquest comunicat mescla una valoració satisfactòria dels resultats obtinguts amb la crida a la ciutadania que no vegi reflectit el seu vot en el recompte del Ministeri de l'Interior. Tot i que les "proporcions històriques" que atribueixen a la tupinada electoral encara estan per comprovar, és cert que la informatització de les dades procedents de les meses electorals no sempre és encertada i que les denúncies de la candidatura portaran cua: si es confirmen les previsions del diari Gara, l'esquerra abertzale seria la tercera força més votada al País Basc per sobre del PP.

En el cas més concret que he pogut analitzar, a Molins de Rei els resultats provisionals oferts pel Ministeri de l'Interior també difereixen dels resultats reals recollits en les diferents meses electorals de la vila. He intentat fer una taula on podreu veure clarament els beneficiats i els perjudicats... Què n'opineu? Jo no puc entendre com és que cap resultat coincideix... de debò és tan complicat difondre els vots correctes de cada candidatura? com és que PP i PSOE són els grans beneficiats en les diferències?

Bé, el que queda clar és que el recompte electoral de les eleccions europees no ha estat correcte. És dur pensar, que a més a més, s'ha actuat en grans proporcions contra una candidatura electoral concreta, cosa que s'haurà de confirmar en els propers dies, però que en qualsevol cas mereix una disculpa per part del Ministeri de l'Interior espanyol en els casos ja denunciats pel diari Gara. Si no ho fan, faltaran al respecte de tots els ciutadans que han votat aquesta opció política així com als principis bàsics de la democràcia.

Potser en lloc d'enviar observadors internacionals a països "poc democràtics" per controlar la veracitat dels seus resultats electorals, hauríem de repartir-los per les diferents meses electorals de l'estat i comprovar que no s'equivoqui ningú i que tampoc es facin trampes.

Roger

L'exemple de Grenlàndia

2009-06-05T13:10:00.005+02:00

El partit independentista i d'esquerres de Grenlàndia, Inuit Ataqatigiit, es va imposar en les eleccions legislatives celebrades a l'illa el passat dimecres 3 de juny amb un 44% dels vots. El partit, liderat pel cantant Kuupik Kleist, ha posat fi a trenta anys d'hegemonia socialdemòcrata a l'illa danesa, i tindrà com a principal prioritat aplicar l'estatut aprovat el passat 25 de novembre de 2008 que reconeix el dret d'autodeterminació de Grenlàndia (i que entrarà en vigor el proper diumenge 21 de juny, Dia Nacional de l'illa).

L'Estatut com a mínim permetrà als grenlandesos tenir les competències sobre l'àrea estratègica judicial, atorgarà al govern el control del petroli i el gas, i convertirà el grenlandès en l'única llengua oficial del territori. Però després de les declaracions de Kleist en què assegura que "portarà al màxim el dret d'autodeterminació", tot sembla indicar que en els propers mesos es convertirà en un nou estat sobirà.

Si Inuit Ataqatigiit tira endavant el seu projecte d'emancipació nacional, Grenlàndia seguirà l'exemple de Montenegro del passat 2006, i haurà de decidir, un cop consolidada la seva proposta estatal, si vol formar part del procés de construcció europea. Els passos seguits per ambdós països obren noves perspectives als moviments independentistes de diferents nacions europees que en els darrers anys han iniciat processos que giren al voltant de l'autodeterminació (Escòcia, Euskal Herria, Txetxènia), però no podem menystenir el paper de Dinamarca, que ha acceptat de forma normalitzada els resultats democràtics de Grenlàndia, així com el seu Estatut complet.

Que lluny que queda l'Estat Espanyol, que porta el lehendakari Ibarretxe als jutjats pel seu pla secessionista, i porta al Tribunal Constitucional un estatut català rebutjat fins i tot pels independentistes catalans. Democràcia espanyola, quina vergonya!

Roger

Una Bolívia socialista

2009-05-22T12:03:00.003+02:00

Ahir al vespre vaig assistir a la projecció del documental "Humillados y ofendidos" a l'Ateneu Mulei de Molins de Rei, que comptava amb un posterior debat entre els assistents. Partint de la base que desconeixia notablement la realitat boliviana, d'entrada em va impactar el vídeo.

Es tracta d'un documental fluix a nivell tècnic, però molt contundent en imatges, i lògic en cronologia. Narra els fets del 24 de maig de 2008 (fa tot just un any) de Sucre, on diputats del Movimiento Al Socialismo (MAS), el partit d'Evo Morales, havien de rebre ambulàncies per als pagesos de les seves respectives zones. El conflicte apareix quan l'oposició dretana (majoritària en una de les zones més riques del país) insta a la població de Sucre a actuar contra els indígenes del MAS, que són perseguits i humiliats de forma brutal.

A partir d'aquest documental dels germans Brie i de Javier Horacio, un responsable del col·lectiu Solidara va explicar el debat camp-ciutat a Bolívia, la perillositat del racisme i la lluita pel control de la terra, del diner i de l'aigua que han marcat els primers anys de mandat del president bolivià. Entre els assistents vam tenir la sort de comptar amb bolivians i bolivianes que viuen a Molins de Rei, que van explicar la seva visió personal al voltant de la política, l'economia i la societat del seu país.

En general, vaig sortir molt satisfet de l'acte i amb el convenciment que els mitjans de comunicació dels Països Catalans i de l'Estat Espanyol ni coneixen ni volen transmetre els importants canvis que estan afectant Bolívia en particular i l'Amèrica llatina en general. L'arribada de propostes socialistes a diferents estats llatinoamericans ha iniciat un procés de re-nacionalització de la producció de matèries primeres, de l'extensió de l'educació pública i del repartiment del control de la terra més enllà del latifundisme. Però això no és rellevant.

El que és destacable pels mitjans de comunicació de l'aprovació de la Nova Constitució de Bolívia el mes de gener és que el president pugui optar a la reelecció en un tercer mandat, cosa que com tots sabem és horrible i antidemocràtica (Ja sabeu que aquí no tenim limitació de mandats, però això tampoc és rellevant). O que Repsol sigui tractada injustament per Morales (Els anys d'explotació de recursos naturals, evidentment, són justos). Sort que darrere aquest tractament mediàtic no hi ha interessos econòmics i només importa la voluntat clara de tenir els ciutadans catalans i espanyols ben informats de la situació a l'Amèrica Llatina (Quina sort que tenim!).

Roger

50.000 euros contra el decreixement

2009-05-21T13:07:00.008+02:00

Dos mesos després de la seva detenció, l'Audiència de Barcelona ha dictat llibertat sota fiança de 50.000 euros per a Enric Duran. L'activista, que va posar de manifest la fragilitat del sistema bancari a finals de l'any passat, s'ha mostrat en desacord amb la decisió del jutge i ha assegurat que no pagarà una fiança que considera injusta. Duran ha explicat que prefereix seguir empresonat i ser coherent amb la seva acció d'insubmissió a la banca, i ha recordat que ja ha repartit a diferents moviments socials els diners prestats per 39 entitats bancàries.

La persecució judicial contra l'Enric Duran era previsible tenint en compte el ressò de les seves accions. No és gaire habitual que un jove de 32 anys faci trontollar l'estabilitat bancària del país i que el seu objectiu sigui exclusivament d'agitació social. Però el plantejament de l'activista no deixa de ser cert: Quin risc de fuga pot haver-hi en una persona que declara públicament el seu delicte i que convoca un acte públic quan té una ordre de detenció al darrere?

Seria interessant aprofitar l'acció de l'activista de Vilanova i la Geltrú per iniciar un debat al voltant del model de societat que hem anat construint. Com a societat, ens hauria de preocupar que el sistema financer creï diners contínuament sense una base real al darrere, amb l'únic objectiu de créixer sense parar i seguir fent girar la roda del capitalisme.

Amb la crisi econòmica actual, els responsables polítics han començat a rescatar entitats financeres que durant anys s'havien excedit en operacions d'especulació immobiliària, mentre molts ciutadans es van quedant a l'atur i tenen greus problemes per continuar pagant les hipoteques inflades i els lloguers sobrevalorats. En aquest sentit, són veritablement interessants les propostes sorgides del col·lectiu Crisi en la darrera publicació del passat 17 de març. Ha arribat el moment de començar a pensar en termes econòmics de decreixement i començar a desmuntar el tòpic del creixement continu capitalista.

Roger

La impugnació d'Iniciativa Internacionalista

2009-05-14T13:28:00.011+02:00

Avui al matí el govern espanyol ha impugnat Iniciativa Internacionalista davant el Tribunal Suprem, en el conegut pas previ a la il·legalització judicial d'una candidatura política amb vinculacions a l'esquerra abertzale basca. Tot i que la notícia del fet ha sortit a pràcticament tots els mitjans de comunicació d'abast nacional i estatal, recomano el text de Vilaweb, que com és habitual aporta els enllaços a les fonts primàries, així com informacions relacionades molt útils per entendre l'evolució del cas.

Partint d'aquest fet previsible, vull ressaltar en primer lloc la composició de la llista d'Iniciativa Internacionalista, que he trobat en un dels portals que "curiosament" n'estan fent un seguiment més constant, Libertad Digital. D'entrada, no hi ha ni un sol basc. Però es tracta d'una llista que presenta membres d'anteriors llistes electorals il·legalitzades per la seva vinculació amb Batasuna, com Alfonso Sastre, el número 1. També la formen un candidat el Premi Nobel de Literatura, una actriu de la sèrie de TVE "Cuéntame", una ex-diputada d'Izquierda Unida, un representant de CCOO, un sindicalista de la CGT, membres del col·lectiu Izquierda Castellana, un ex-regidor del PSUC, una candidata de la llista "Comuneros" o un membre d'una associació de veïns i veïnes de Vallecas. Però evidentment, la importància és que la llista té relació amb l'entorn d'ETA i que, per tant, ha de ser il·legalitzada.

El meu dubte apareix en les persones i col·lectius que formen part de la candidatura o que han donat explícitament el seu suport. Empresonaran l'actriu de Cuéntame per col·laborar amb l'esquerra abertzale? Il·legalitzaran Izquierda Castellana? Investigaran a fons el sindicat CCOO per determinar quin tipus de col·laboració ha establert amb l'esquerra abertzale? Accions d'aquest tipus són les que han dut a terme amb les anteriors llistes de la marca Batasuna i que, si són coherents, haurien de portar a la pràctica també en aquesta ocasió.

D'altra banda, com és habitual, hi ha un aspecte de la impugnació que ha quedat difòs als mitjans de comunicació: els avals per formalitzar la candidatura a nivell legal. És cert que Iniciativa Internacionalista ha comptat amb avals de regidors d'ANV (un altre "indici" del ministeri d'Interior per impugnar la llista), però la candidatura ha comptat amb altres avaladors tan sospitosos de participar de l'entorn d'ETA com regidors d'IU o del PSOE (que lògicament ja s'han desdit del seu aval inicial).

Des del meu punt de vista, el més preocupant del cas és la legitimitat que ha adquirit el govern espanyol a l'hora d'il·legalitzar una opció política democràtica( que cal recordar que és nova i que en cap moment ha fet cap declaració justificant l'ús de la violència en la solució del conflicte basc). Els ciutadans de l'estat ho assumeixen com un fet normal, i ja queda molt lluny la contestació viscuda el 2002 contra la llei de partits i el 2003 contra la il·legalització de Batasuna.

A efectes pràctics, segurament tornarem a veure unes eleccions adulterades d'inici, en què es prohibeix la participació d'Iniciativa Internacionalista i alhora es permet la participació de partits com la Falange Española de las J.O.N.S o de Democracia Nacional, que han participat en actes violents de forma reiterada en els darrers anys.

Però tot plegat té certa lògica, no creieu?

Primer PP i PSOE associen l'opció política de l'esquerra abertzale a la violència terrorista d'ETA. Quan l'opinió pública ja ho ha assumit, il·legalitzen l'opció política en nom de la llei de partits (acordada pels dos partits esmentats). Després aconsegueixen prohibir les noves candidatures que sorgeixen de l'esquerra abertzale (que ja no tenen opció d'entrar a formar part del joc polític) sense gaires problemes, al mateix temps que empresonen moviments de l'esquerra independentista basca que podrien assumir el lideratge polític (diaris, moviments juvenils, sindicats). Finalment, es presenten a unes eleccions autonòmiques i assoleixen el poder (tot i estar lluny de tenir el suport majoritari de la població basca) ,quan ja ningú fora del País Basc pensa en tots els passos anteriors.

Així doncs, la impugnació de la candidatura d'Iniciativa Internacionalista és ben lògica. Només és un pas més. Molt fàcil d'entendre. Fins i tot si afecta col·lectius d'altres llocs de l'estat.

Però la mesura segueix sent tan antidemocràtica com la llei de partits de 2002.

Roger

A Roma amb Grimaldi Lines

2009-05-07T11:33:00.004+02:00

Ahir a la nit, a quarts de dotze, vaig arribar a casa disposat a allargar l'eufòria blaugrana tanta estona com fos possible, veient per enèsima vegada el golàs d'Iniesta i tot el que olorés a Barça. Des de la celebració exultant del gol, havia passsat una hora inoblidable que promet repetir-se en les properes setmanes.

A TV3 vaig trobar un especial "Londres, París, Roma" conduït per Pere Escobar ("Guardiola no és d'aquest món"), que oferia connexions constants a Londres amb l'Artur Peguera i declaracions dels protagonistes blaugranes. Gairebé a la mitjanit, van entrevistar Joan Oliver (director general del FC Barcelona), que va explicar el procés que seguirà el club per sortejar entrades entre els socis per anar a la final de la Lliga de Campions.

Després de l'entrevista, en Pere Escobar va donar entrada des del plató a un vídeo informatiu sobre els possibles transports que podien utilitzar els seguidors blaugranes per anar a Roma, preparat evidentment abans de conèixer el resultat final de l'eliminatòria. El podeu veure en aquest enllaç del 3 a la carta.

El vídeo és força distret durant una bona part, però a partir del minut 02:32, vaig començar a quedar-me astorat: el document audiovisual deixa de ser informatiu i es converteix en un publireportatge en tota regla de l'empresa Grimaldi Lines!

En Víctor Patsi ens vol demostrar amb el seu humor habitual que aquest any, en lloc de l'avió, el bus o el cotxe, també podem anar amb vaixell a veure la final de la Lliga de Campions. Però a efectes pràctics, tv3 va emetre més de 2 minuts de propaganda (poc camuflada) d'aquesta companyia enmig de l'alegria blaugrana.

Centrant-me en aquests dos minutets, és lamentable que ens presenti totes les comoditats que té el creuer, però ja és insultant que utilitzi imatges promocionals de la Companyia Grimaldi Lines per completar el vídeo de tv3. Mireu-vos-el, que no té desperdici. I després d'això, brometa a plató sobre el vídeo i canvi de tema.

Conclusió: Grimaldi Lines 1 - Tv3 0.

Roger

Un manifest del remix

2009-04-21T15:45:00.005+02:00

El passat divendres 17 d'abril Televisió de Catalunya va oferir-nos l'oportunitat de veure el documental "un manifest del remix", que es va emetre en el marc del nou programa de Joan Salvat, Sense Ficció. El programa, en una encertada decisió, va combinar la pel·lícula de Brett Gaylor amb una entrevista al plató amb Ramon Muntané, el responsable de l'Societat General d'Autors i Editors a la mediterrània. El resultat visual era força divertit: després d'escoltar els fluixos i tòpics arguments de la SGAE, els espectadors vam descobrir totes les contradiccions que hi ha al darrere de la seva existència.

Més enllà de l'experiència del protagonista principal del reportatge (una jove estrella nascuda a partir de les remescles de grans èxits musicals), crec que és molt interessant la voluntat de mostrar que el copy-right i els drets d'autor són un invent històric força recent, que ha passat a considerar-se com a "element intocable" durant el segle XX. A més, el reportatge incideix en temàtiques que tenen un menor debat públic com són les patents tecnològiques i mèdiques. Sens dubte, un plaer que un documental propi dels circuits alternatius l'haguem pogut veure per Tv3.

Crec que és una bona recomanació per a tothom: veient el documental és fa més comprensible entendre els processos de descàrrega d'arxius musicals a internet, el significat de "creative commons" i conèixer noves propostes al voltant de l'art de remesclar. També queda demostrat que els interessos de les indústries discogràfiques han aconseguit les mesures legislatives que pretenien al llarg de la història més recent. És curiós (ironia) que mentre uns tenen poder per adaptar la llei a les seves necessitats, molts creadors i distribuïdors modestos han sigut imputats en processos judicials després d'usar innocentment els seus referents culturals.

Roger

Benvinguda!

2009-04-17T13:29:00.003+02:00

Avui inicio aquest bloc de guaita, en què aniré escrivint textos al voltant de l'actualitat amb certa regularitat (imperatius de l'assignatura "Seminari d'Anàlisi de l'Actualitat", de Periodisme). Tal i com feien les torres de guaita al segle XVI amb els corsaris i els pirates, des d'aquest petit espai vigilaré el dia a dia de la política, l'economia i la societat de 2009. Tot plegat intentant que sigui interessant, crític i constructiu.

Sigueu benvinguts!

Roger