Dos mesos després de la seva detenció, l'Audiència de Barcelona ha dictat llibe
rtat sota fiança de 50.000 euros per a Enric Duran. L'activista, que va posar de manifest la fragilitat del sistema bancari a finals de l'any passat, s'ha mostrat en desacord amb la decisió del jutge i ha assegurat que no pagarà una fiança que considera injusta. Duran ha explicat que prefereix seguir empresonat i ser coherent amb la seva acció d'insubmissió a la banca, i ha recordat que ja ha repartit a diferents moviments socials els diners prestats per 39 entitats bancàries.
La persecució judicial contra l'Enric Duran era previsible tenint en compte el ressò de les seves accions. No és gaire habitual que un jove de 32 anys faci trontollar l'estabilitat bancària del país i que el seu objectiu sigui exclusivament d'agitació social. Però el plantejament de l'activista no deixa de ser cert: Quin risc de fuga pot haver-hi en una persona que declara públicament el seu delicte i que convoca un acte públic quan té una ordre de detenció al darrere?
Seria interessant aprofitar l'acció de l'activista de Vilanova i la Geltrú per iniciar un debat al voltant del model de societat que hem anat construint. Com a societat, ens hauria de preocupar que el sistema financer creï diners contínuament sense una base real al darrere, amb l'únic objectiu de créixer sense parar i seguir fent girar la roda del capitalisme.
Amb la crisi econòmica actual, els responsables polítics han començat a rescatar entitats financeres que durant anys s'havien excedit en operacions d'especulació immobiliària, mentre molts ciutadans es van quedant a l'atur i tenen greus problemes per continuar pagant les hipoteques inflades i els lloguers sobrevalorats. En aquest sentit, són veritablement interessants les propostes sorgides del col·lectiu Crisi en la darrera publicació del passat 17 de març. Ha arribat el moment de començar a pensar en termes econòmics de decreixement i començar a desmuntar el tòpic del creixement continu capitalista.
Roger
rtat sota fiança de 50.000 euros per a Enric Duran. L'activista, que va posar de manifest la fragilitat del sistema bancari a finals de l'any passat, s'ha mostrat en desacord amb la decisió del jutge i ha assegurat que no pagarà una fiança que considera injusta. Duran ha explicat que prefereix seguir empresonat i ser coherent amb la seva acció d'insubmissió a la banca, i ha recordat que ja ha repartit a diferents moviments socials els diners prestats per 39 entitats bancàries.
La persecució judicial contra l'Enric Duran era previsible tenint en compte el ressò de les seves accions. No és gaire habitual que un jove de 32 anys faci trontollar l'estabilitat bancària del país i que el seu objectiu sigui exclusivament d'agitació social. Però el plantejament de l'activista no deixa de ser cert: Quin risc de fuga pot haver-hi en una persona que declara públicament el seu delicte i que convoca un acte públic quan té una ordre de detenció al darrere?
Seria interessant aprofitar l'acció de l'activista de Vilanova i la Geltrú per iniciar un debat al voltant del model de societat que hem anat construint. Com a societat, ens hauria de preocupar que el sistema financer creï diners contínuament sense una base real al darrere, amb l'únic objectiu de créixer sense parar i seguir fent girar la roda del capitalisme.
Amb la crisi econòmica actual, els responsables polítics han començat a rescatar entitats financeres que durant anys s'havien excedit en operacions d'especulació immobiliària, mentre molts ciutadans es van quedant a l'atur i tenen greus problemes per continuar pagant les hipoteques inflades i els lloguers sobrevalorats. En aquest sentit, són veritablement interessants les propostes sorgides del col·lectiu Crisi en la darrera publicació del passat 17 de març. Ha arribat el moment de començar a pensar en termes econòmics de decreixement i començar a desmuntar el tòpic del creixement continu capitalista.
Roger
