El Conseller de Governacio i Administracions Públiques Jordi Ausàs és notícia aquests dies al Principat per dos motius. D'una banda, la proposta de nova llei electoral de Catalunya (que de fet seria la primera llei electoral pròpia del país, però que segur que trigarà mesos a consensuar-se i a determinar la proporcionalitat de vots Barcelona vs comarques), que anuncia llistes desbloquejades i jornada electoral de dos dies com a innovacions més destacades, i de l'altra l'anunci de la nova llei de Consultes Populars, que preveu aprovar-la a finals d'aquest mateix any després de superar el principal escull en les esmenes a la totalitat presentades pels partits de l'oposició.
Mentrestant, la Plataforma 10mil.cat, que havia convocat la marxa de Brussel·l

L'inacció dels partits polítics parlamentaris ha provocat algunes opinions força crítiques, com les de Francesc Puigpelat al seu bloc de l'e-notícies, o la de Vicent Partal des del "Mail obert" de Vilaweb, així com la reacció incrèdula d'un dels principals promotors, Enric Canela, en una entrevista al diari Avui. Tots plegats coincideixen que de cop i volta els partits nacionalistes catalans s'han tornat realistes davant la certesa que la ILP no podria tirar endavant, i Canela va més enllà i declara que ara per ara "no hi ha diputats independentistes".
Paral·lelament

Les dues ILP representen dos moviments de la societat civil catalana prou nombrosos per tirar endavant idees articulades més enllà dels partits polítics, cosa que acostuma a brillar per la seva absència habitualment i que és certament complicada d'aconseguir, amb un teixit associatiu molt potent al darrere. I la resposta d'una classe política que tots els experts consideren cada cop més llunyana dels problemes de la gent és precisament desmarcar-se'n i obviar tota la feina que milers de persones han estat realitzant durant mesos. Potser són accions d'aquest tipus (vaja, inaccions) les que van enfortint el caldo de cultiu de la famosa "desafecció política". I és que quan els tràmits parlamentaris s'anteposen a la voluntat popular, alguna cosa (digues-li 135 diputats, digues-li partits polítics parlamentaris) està fallant.
Roger
1 comentari:
Cada vegada hi ha més veus que coincideixen a assenyalar que tenim uns polítics que no ens els mereixem. I no pas per bons.
Esperem que en el futur immediat tinguem uns periodistes molt merescuts, justament per bons.
Publica un comentari a l'entrada