5 de juny 2009

L'exemple de Grenlàndia

El partit independentista i d'esquerres de Grenlàndia, Inuit Ataqatigiit, es va imposar en les eleccions legislatives celebrades a l'illa el passat dimecres 3 de juny amb un 44% dels vots. El partit, liderat pel cantant Kuupik Kleist, ha posat fi a trenta anys d'hegemonia socialdemòcrata a l'illa danesa, i tindrà com a principal prioritat aplicar l'estatut aprovat el passat 25 de novembre de 2008 que reconeix el dret d'autodeterminació de Grenlàndia (i que entrarà en vigor el proper diumenge 21 de juny, Dia Nacional de l'illa).

L'Estatut com a mínim permetrà als grenlandesos tenir les competències sobre l'àrea estratègica judicial, atorgarà al govern el control del petroli i el gas, i convertirà el grenlandès en l'única llengua oficial del territori. Però després de les declaracions de Kleist en què assegura que "portarà al màxim el dret d'autodeterminació", tot sembla indicar que en els propers mesos es convertirà en un nou estat sobirà.

Si Inuit Ataqatigiit tira endavant el seu projecte d'emancipació nacional, Grenlàndia seguirà l'exemple de Montenegro del passat 2006, i haurà de decidir, un cop consolidada la seva proposta estatal, si vol formar part del procés de construcció europea. Els passos seguits per ambdós països obren noves perspectives als moviments independentistes de diferents nacions europees que en els darrers anys han iniciat processos que giren al voltant de l'autodeterminació (Escòcia, Euskal Herria, Txetxènia), però no podem menystenir el paper de Dinamarca, que ha acceptat de forma normalitzada els resultats democràtics de Grenlàndia, així com el seu Estatut complet.


Que lluny que queda l'Estat Espanyol, que porta el lehendakari Ibarretxe als jutjats pel seu pla secessionista, i porta al Tribunal Constitucional un estatut català rebutjat fins i tot pels independentistes catalans. Democràcia espanyola, quina vergonya!

Roger

1 comentari:

Aina CR ha dit...

Ep,

Molt interessant l'entrada sobre Grenlàndia, sovint una terra totalment desconeguda per la gran majoria. Esperem que puguin aplicar amb normalitat el seu estatut i no tinc cap dubte que en un futur proper seran un nou Estat de ple dret... uns altres que ens passen davant a la cua per l'autodeterminació!

I ara, el comentari lingüístic a petició del Roger;

El nom correcte de l'illa en català és Grenlàndia (aquests dubtes ens els resol la nostra Enciclopèdia), Groenlàndia apareix com l'altra manera d'anomenar l'illa, no la recomanada (si bé és la més estesa...).

Doncs bé, Islàndia (Island, terra del gel) i Grenlàndia (Groenland, terra verda, en danès) tenen una etimologia força curiosa.

Quan els colons danesos van "descobrir" ambdues illes, van adonar-se clarament que Islàndia era una terra molt més verda i apta per a l'agricultura que Grenlàndia, una terra molt feréstega que seria difícil de poblar. Per tant, sembla ser que van empescar-se un canvi de noms, anomenant la terra que es podia vendre per si sola "Terra del Gel", i la veritable terra gelada i freda va ser anomenada "Terra Verda", per intentar atreure més colons a l'illa. Si tenim en compte els pocs fluxos informatius del segle X, els colons se n'anaven de bon grat a Grenlàndia i allà es trobaven amb una terra no tan verda, si bé les condicions climatològiques d'aquella època (any 980) eren molt més favorables a les que coneixem avui dia.

Fins aquí aquesta petita curiositat!

Per la propera vegada... sabeu quin és l'origen de "Montenegro" (Crna Gora, en llengua autòctona)? En italià, el nom hauria de ser "Montenero", per tant, sembla que hagin pres el topònim de castellà... però no és així!

Salutacions, i molt interessant el bloc, Roger!

Aina