L'exemple de Grenlàndia

El partit independentista i d'esquerres de Grenlàndia, Inuit Ataqatigiit, es va imposar en les eleccions legislatives celebrades a l'illa el passat dimecres 3 de juny amb un 44% dels vots. El partit, liderat pel cantant Kuupik Kleist, ha posat fi a trenta anys d'hegemonia socialdemòcrata a l'illa danesa, i tindrà com a principal prioritat aplicar l'estatut aprovat el passat 25 de novembre de 2008 que reconeix el dret d'autodeterminació de Grenlàndia (i que entrarà en vigor el proper diumenge 21 de juny, Dia Nacional de l'illa).

L'Estatut com a mínim permetrà als grenlandesos tenir les competències sobre l'àrea estratègica judicial, atorgarà al govern el control del petroli i el gas, i convertirà el grenlandès en l'única llengua oficial del territori. Però després de les declaracions de Kleist en què assegura que "portarà al màxim el dret d'autodeterminació", tot sembla indicar que en els propers mesos es convertirà en un nou estat sobirà.

Si Inuit Ataqatigiit tira endavant el seu projecte d'emancipació nacional, Grenlàndia seguirà l'exemple de Montenegro del passat 2006, i haurà de decidir, un cop consolidada la seva proposta estatal, si vol formar part del procés de construcció europea. Els passos seguits per ambdós països obren noves perspectives als moviments independentistes de diferents nacions europees que en els darrers anys han iniciat processos que giren al voltant de l'autodeterminació (Escòcia, Euskal Herria, Txetxènia), però no podem menystenir el paper de Dinamarca, que ha acceptat de forma normalitzada els resultats democràtics de Grenlàndia, així com el seu Estatut complet.

Que lluny que queda l'Estat Espanyol, que porta el lehendakari Ibarretxe als jutjats pel seu pla secessionista, i porta al Tribunal Constitucional un estatut català rebutjat fins i tot pels independentistes catalans. Democràcia espanyola, quina vergonya!

Roger