Ahir al vespre vaig assistir a la projecció del documental "Humillados y ofendidos" a l'Ateneu Mulei de Molins de Rei, que comptava amb un posterior debat entre els assistents. Partint de la base que desconeixia notablement la realitat boliviana, d'entrada em va impactar el vídeo.
Es tracta d'un documental fluix a nivell tècnic, però molt contundent en imatges, i lògic en cronologia. Narra els fets del 24 de maig de 2008 (fa tot just un any) de Sucre, on diputats del Movimiento Al Socialismo (MAS), el partit d'Evo Morales, havien de rebre ambulàncies per als pagesos de les seves respectives zones. El conflicte apareix quan l'oposició dretana (majoritària en una de les zones més riques del país) insta a la població de Sucre a actuar contra els indígenes del MAS, que són perseguits i humiliats de forma brutal.
A partir d'aquest documental dels germans Brie i de Javier Horacio, un responsable del col·lectiu Solidara va explicar el debat camp-ciutat a Bolívia, la perillositat del racisme i la lluita pel control de la terra, del diner i de l'aigua que han marcat els primers anys de mandat del president bolivià. Entre els assistents vam tenir la sort de comptar amb bolivians i bolivianes que viuen a Molins de Rei, que van explicar la seva visió personal al voltant de la política, l'economia i la societat del seu país.
En general, vaig sortir molt satisfet de l'acte i amb el convenciment que els mitjans de comunicació dels Països Catalans i de l'Estat Espanyol ni coneixen ni volen transmetre els importants canvis que estan afectant Bolívia en particular i l'Amèrica llatina en general. L'arribada de propostes socialistes a diferents estats llatinoamericans ha iniciat un procés de re-nacionalització de la producció de matèries primeres, de l'extensió de l'educació pública i del repartiment del control de la terra més enllà del latifundisme. Però això no és rellevant.
El que és destacable pels mitjans de comunicació de l'aprovació de la Nova Constitució de Bolívia el mes de gener és que el president pugui optar a la reelecció en un tercer mandat, cosa que com tots sabem és horrible i antidemocràtica (Ja sabeu que aquí no tenim limitació de mandats, però això tampoc és rellevant). O que Repsol sigui tractada injustament per Morales (Els anys d'explotació de recursos naturals, evidentment, són justos). Sort que darrere aquest tractament mediàtic no hi ha interessos econòmics i només importa la voluntat clara de tenir els ciutadans catalans i espanyols ben informats de la situació a l'Amèrica Llatina (Quina sort que tenim!).
Roger
Es tracta d'un documental fluix a nivell tècnic, però molt contundent en imatges, i lògic en cronologia. Narra els fets del 24 de maig de 2008 (fa tot just un any) de Sucre, on diputats del Movimiento Al Socialismo (MAS), el partit d'Evo Morales, havien de rebre ambulàncies per als pagesos de les seves respectives zones. El conflicte apareix quan l'oposició dretana (majoritària en una de les zones més riques del país) insta a la població de Sucre a actuar contra els indígenes del MAS, que són perseguits i humiliats de forma brutal.
A partir d'aquest documental dels germans Brie i de Javier Horacio, un responsable del col·lectiu Solidara va explicar el debat camp-ciutat a Bolívia, la perillositat del racisme i la lluita pel control de la terra, del diner i de l'aigua que han marcat els primers anys de mandat del president bolivià. Entre els assistents vam tenir la sort de comptar amb bolivians i bolivianes que viuen a Molins de Rei, que van explicar la seva visió personal al voltant de la política, l'economia i la societat del seu país.
En general, vaig sortir molt satisfet de l'acte i amb el convenciment que els mitjans de comunicació dels Països Catalans i de l'Estat Espanyol ni coneixen ni volen transmetre els importants canvis que estan afectant Bolívia en particular i l'Amèrica llatina en general. L'arribada de propostes socialistes a diferents estats llatinoamericans ha iniciat un procés de re-nacionalització de la producció de matèries primeres, de l'extensió de l'educació pública i del repartiment del control de la terra més enllà del latifundisme. Però això no és rellevant.
El que és destacable pels mitjans de comunicació de l'aprovació de la Nova Constitució de Bolívia el mes de gener és que el president pugui optar a la reelecció en un tercer mandat, cosa que com tots sabem és horrible i antidemocràtica (Ja sabeu que aquí no tenim limitació de mandats, però això tampoc és rellevant). O que Repsol sigui tractada injustament per Morales (Els anys d'explotació de recursos naturals, evidentment, són justos). Sort que darrere aquest tractament mediàtic no hi ha interessos econòmics i només importa la voluntat clara de tenir els ciutadans catalans i espanyols ben informats de la situació a l'Amèrica Llatina (Quina sort que tenim!).
Roger
1 comentari:
Evidentment, des d’aquí veiem el món com ens el pinten... És la formula més còmode; empassar-nos les noticies mig mastegades...
Llegim el diari que més ens agrada i deixem que ens digui quina opinió hem de tenir sobre aquest o l’altre tema. Això si no ens limitem a engegar el televisor i empassar-nos un munt de noticies de successos insignificants, o la meitat de l’informatiu dedicat als esports...
Però jo no en culparia pas als MCM... al cap i a la fi juguen al joc dels interessos al que ha de jugar tothom qui vulgui tenir capital, poder i èxit en aquest sistema. Això ja ho sabem.
Es que la gent que vulgui informació menys mastegada no la podria trobar? Hi ha d’altres tipus d’informació! Sinó, que es aquest blog? Que son les moltes pàgines de informació alternativa que hi ha per internet? El problema es que aquesta informació s’ha d’anar a buscar, no es tan accessible com la dels grans MCM.
Mentre seguim en la comoditat de llegir el diari que trobem al bar, o veure un telenoticies mentre sopem, mai sabrem el que passa realment pel món...
Publica un comentari a l'entrada