Els tràmits parlamentaris (o com refugiar-se en una legalitat criticada en altres ocasions per no afrontar les demandes ciutadanes)

El Conseller de Governacio i Administracions Públiques Jordi Ausàs és notícia aquests dies al Principat per dos motius. D'una banda, la proposta de nova llei electoral de Catalunya (que de fet seria la primera llei electoral pròpia del país, però que segur que trigarà mesos a consensuar-se i a determinar la proporcionalitat de vots Barcelona vs comarques), que anuncia llistes desbloquejades i jornada electoral de dos dies com a innovacions més destacades, i de l'altra l'anunci de la nova llei de Consultes Populars, que preveu aprovar-la a finals d'aquest mateix any després de superar el principal escull en les esmenes a la totalitat presentades pels partits de l'oposició.

Mentrestant, la Plataforma 10mil.cat, que havia convocat la marxa de Brussel·les el passat mes de març, va decidir impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per plantejar un referèndum d'Autodeterminació de Catalunya i va rebre una resposta unànime negativa de tots els diputats del Parlament de Catalunya, que van fer cas omís a la proposta dels ciutadans.

L'inacció dels partits polítics parlamentaris ha provocat algunes opinions força crítiques, com les de Francesc Puigpelat al seu bloc de l'e-notícies, o la de Vicent Partal des del "Mail obert" de Vilaweb, així com la reacció incrèdula d'un dels principals promotors, Enric Canela, en una entrevista al diari Avui. Tots plegats coincideixen que de cop i volta els partits nacionalistes catalans s'han tornat realistes davant la certesa que la ILP no podria tirar endavant, i Canela va més enllà i declara que ara per ara "no hi ha diputats independentistes".

Paral·lelament al moviment de la gent del 10mil.cat, s'ha anat treballant durant els darrers mesos una altra ILP que pretén alliberar Catalunya de cultius i d'aliments transgènics, en una tasca liderada pel col·lectiu "Som lo que sembrem", que en vistes a la poca consideració que la seva proposta està tenint a la cambra legislativa catalana, han decidit convocar una manifestació a Barcelona el proper diumenge 28 per intentar salvar les nombroses firmes ciutadanes que han anat acumulant des de principis d'any.

Les dues ILP representen dos moviments de la societat civil catalana prou nombrosos per tirar endavant idees articulades més enllà dels partits polítics, cosa que acostuma a brillar per la seva absència habitualment i que és certament complicada d'aconseguir, amb un teixit associatiu molt potent al darrere. I la resposta d'una classe política que tots els experts consideren cada cop més llunyana dels problemes de la gent és precisament desmarcar-se'n i obviar tota la feina que milers de persones han estat realitzant durant mesos. Potser són accions d'aquest tipus (vaja, inaccions) les que van enfortint el caldo de cultiu de la famosa "desafecció política". I és que quan els tràmits parlamentaris s'anteposen a la voluntat popular, alguna cosa (digues-li 135 diputats, digues-li partits polítics parlamentaris) està fallant.

Roger

Sobre el recompte electoral

Ahir al migdia l'edició digital del diari Gara es feia ressò de les protestes d'alguns votants d'Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre Pobles (II) del País Basc que havien vist com el seu vot no apareixia computat en el recompte oficial del Ministeri de l'Interior Espanyol emès per les diferents cadenes de televisió. A mida que anaven rebent més queixes, els responsables de Gara van decidir fer una petita investigació que els ha portat a afirmar que hi ha un mínim de 24 poblacions en què els vots d'II han anat a parar a altres candidatures com el POSI, MSR o DN. A tall d'exemple, és especialment rellevant el cas d'Amezketa, on el POSI ha guanyat les eleccions amb el 46% dels vots.

Avui són les edicions digitals de mitjans catalans com l'Avui o Vilaweb que fan referència a les investigacions de Gara, i afegeixen al text el comunicat de la candidatura II que ha emès a la seva pàgina web. Aquest comunicat mescla una valoració satisfactòria dels resultats obtinguts amb la crida a la ciutadania que no vegi reflectit el seu vot en el recompte del Ministeri de l'Interior. Tot i que les "proporcions històriques" que atribueixen a la tupinada electoral encara estan per comprovar, és cert que la informatització de les dades procedents de les meses electorals no sempre és encertada i que les denúncies de la candidatura portaran cua: si es confirmen les previsions del diari Gara, l'esquerra abertzale seria la tercera força més votada al País Basc per sobre del PP.

En el cas més concret que he pogut analitzar, a Molins de Rei els resultats provisionals oferts pel Ministeri de l'Interior també difereixen dels resultats reals recollits en les diferents meses electorals de la vila. He intentat fer una taula on podreu veure clarament els beneficiats i els perjudicats... Què n'opineu? Jo no puc entendre com és que cap resultat coincideix... de debò és tan complicat difondre els vots correctes de cada candidatura? com és que PP i PSOE són els grans beneficiats en les diferències?

Bé, el que queda clar és que el recompte electoral de les eleccions europees no ha estat correcte. És dur pensar, que a més a més, s'ha actuat en grans proporcions contra una candidatura electoral concreta, cosa que s'haurà de confirmar en els propers dies, però que en qualsevol cas mereix una disculpa per part del Ministeri de l'Interior espanyol en els casos ja denunciats pel diari Gara. Si no ho fan, faltaran al respecte de tots els ciutadans que han votat aquesta opció política així com als principis bàsics de la democràcia.

Potser en lloc d'enviar observadors internacionals a països "poc democràtics" per controlar la veracitat dels seus resultats electorals, hauríem de repartir-los per les diferents meses electorals de l'estat i comprovar que no s'equivoqui ningú i que tampoc es facin trampes.

Roger

L'exemple de Grenlàndia

El partit independentista i d'esquerres de Grenlàndia, Inuit Ataqatigiit, es va imposar en les eleccions legislatives celebrades a l'illa el passat dimecres 3 de juny amb un 44% dels vots. El partit, liderat pel cantant Kuupik Kleist, ha posat fi a trenta anys d'hegemonia socialdemòcrata a l'illa danesa, i tindrà com a principal prioritat aplicar l'estatut aprovat el passat 25 de novembre de 2008 que reconeix el dret d'autodeterminació de Grenlàndia (i que entrarà en vigor el proper diumenge 21 de juny, Dia Nacional de l'illa).

L'Estatut com a mínim permetrà als grenlandesos tenir les competències sobre l'àrea estratègica judicial, atorgarà al govern el control del petroli i el gas, i convertirà el grenlandès en l'única llengua oficial del territori. Però després de les declaracions de Kleist en què assegura que "portarà al màxim el dret d'autodeterminació", tot sembla indicar que en els propers mesos es convertirà en un nou estat sobirà.

Si Inuit Ataqatigiit tira endavant el seu projecte d'emancipació nacional, Grenlàndia seguirà l'exemple de Montenegro del passat 2006, i haurà de decidir, un cop consolidada la seva proposta estatal, si vol formar part del procés de construcció europea. Els passos seguits per ambdós països obren noves perspectives als moviments independentistes de diferents nacions europees que en els darrers anys han iniciat processos que giren al voltant de l'autodeterminació (Escòcia, Euskal Herria, Txetxènia), però no podem menystenir el paper de Dinamarca, que ha acceptat de forma normalitzada els resultats democràtics de Grenlàndia, així com el seu Estatut complet.

Que lluny que queda l'Estat Espanyol, que porta el lehendakari Ibarretxe als jutjats pel seu pla secessionista, i porta al Tribunal Constitucional un estatut català rebutjat fins i tot pels independentistes catalans. Democràcia espanyola, quina vergonya!

Roger